Hem trobat un atricle, que es troba dirigit als pares d'una classe d'infants en el que els expliquen com són les sessions de psicomotricitat dels seus fills. Bé, no podria estar més en desacord amb aquesta manera de fer.
D'una banda, presenten la psicomotricitat, tal i com hem comentat en entrades anteriors, com a una tècnica força innovadora. Gran error! Fa molt d'anys que es porta a terme i ja està una mica antiqüada. D'altra banda, estem parlant d'infants de P-4, per tant es tracta d'un grup de nens de quatre i cinc anys que poden fer molt més pel seu cos. Es troben en una etapa de descobriment, d'autosuperació i és en aquesta on hem d'extreure el màxim profit de les seves capacitats. Si un infant de quatre anys no pot còrrer, saltar i jugar, qui ha de poder?
No es tracta de fer ara que els més petits es vegin sotmessos a taules de gimnàstica, però si de visualitzar-los com a un tot, i educar-los com a tal. Som nosaltres, els adults, els principals encarregats de fer que els nostres infants tinguin un entorn ric on poder gaudir dels petits reptes, que per supossat poden assolir, de manera quotidiana.
Amb tot aixó no vull dir que la psicomotricitat sigui negativa per a ells, sinó que senzillament, es queda curta. Si no és aquest moment el més adient per engrescar als infants a gaudir del moviment, quan ho serà?
Si vols veure la notícia , fes clic aquí
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada