La psicomotricitat té els seus orígens a finals del segle XIX. La seva finalitat era ajudar a persones amb trastorns psicològics, a través del moviment. Per tant la seva finalitat era terapèutica i reeducativa.
La psicomotricitat són tècniques psicomotrius que es basen en la metodologia i un plantejament de la sessió.
Fer psicomotricitat és seguir un corrent psicomotriu.
En canvi fer educació física, és educar a la persona integralment, ha d’incidir en tota la persona.
Les aportacions de la psicomotricitat queden reflectides en el nou paradigma educatiu de la educació física.
L’educació física engloba diversos termes, com: el joc, el desenvolupament motriu, l’expressió corporal, les danses, la salut, el control i la consciència corporal, i moltes d’altres.
A vegades es treballa tot això de forma molt analítica, no de forma natural.
Què pensem, educació física o psicomotricitat?
Quina de les dues aprofita al màxim les capacitats del infants?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Educació física.Amb aquesta opció, trobo que hi podem obtenir molt més objectius i que aprofitem més al màxim les capacitats, que aconseguim amb els nens i a traves de l'educació, un punt molt important a tenir en compte.
ResponEliminaParlar de psicomotricitat sembla una opció força innovadora. Sabeu que la psicomotricitat no ho és gens d'innovadora?? Fa molt de temps que va sorgir aquesta corrent i pel seu moment va ser força acertada però actualment ja esta una mica desfasada. Si a més a més tenim en compte que va sorgir com a una eina terapèutica, i si tenim en compte que l'educació física educa la persona en tota la seva globalitat, penso que la resposta esta clara: Educació Física, sense cap mena de dubte!
ResponElimina