Jo penso que és millor l’educació física, ja que la psicomotricitat és una part que està a dintre de l’educació física.
La psicomotricitat és un corrent que es va inventar per la reeducació de la persona. S’utilitzava com a tractament psicològic.
L’educació en el nen ha de ser integral, ha d’incidir en tota la persona, i la psicomotricitat, només actua a nivell físic, i busquem una educació de cos i ment a la vegada.
Respecte a l’altre pregunta, la que aprofita al màxim les capacitats de l’infant, la meva opinió és que l’educació física. Perquè ho fa a través del descobriment, l’experimentació. En canvi en la psicomotricitat són tècniques metodològiques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No puc estar més d'acord amb les seves idees! Penso que l'educació física aprofita al màxim les capacitats de l'infant i que la psicomotricitat, en canvi,no afavoreix el moviment. És a dir, com que no vol forçar la situació, si hi ha un infant que mai salta, mai saltarà. Hem d'afavorir al màxim que els infants experimentin en tots els àmbits de la seva educació. I quina millor manera de fer-ho que mitjançant el moviment?
ResponElimina