En aquest bloc, ens estan explicant una sessió de psicomotricitat. Però en la meva opinió, ens estan explicant una sessió d'educació física.
A lo millor li diuen psicomotricitat, perquè per aquella classe, ve una persona diferenti els hi dona la classe, i aquest és un psicomotricista.
Però lo que s'ha d'intentar, és que el mateix mestre li doni aquesta classe d'educació física. Perquè un mestre ha de ser prou autònom, i ha de estar ben format en totes les àrees posssibles.
Perquè lo que aquí ens estan explicant, és un model de professor que ha de canviar. Fa molts anys enrere, si que hi havia instructors que venien a donar la gimnàstica als infants. Però ara ha de ser el mateix mestre que mparteixi l'àrea d'educació física.
Per veure el bloc, click aquí.
divendres, 30 d’octubre del 2009
dijous, 29 d’octubre del 2009
sessió d' educació física
Aquest bloc ha estat creat per una escola, per explicar les diferents activitats que realitzen en l'àrea de l'educació física.
Les activitats que realitzen les veig molt adequades i completas per aconseguir els objectius que volem a travès de l'educació física.
Entre elles hi podem trobar, l'expressió corporal, el joc, activitat física i salud, habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques, entre d'altres...
Per veure el bloc, feu click aquí.
Les activitats que realitzen les veig molt adequades i completas per aconseguir els objectius que volem a travès de l'educació física.
Entre elles hi podem trobar, l'expressió corporal, el joc, activitat física i salud, habilitats motrius i qualitats físiques bàsiques, entre d'altres...
Per veure el bloc, feu click aquí.
La reducció d'hores d'educació física a primària
He trobat un bloc que parla sobre la reducció d’hores de l’educació física en primària, normalment els nens de primària feien educació física de dues a tres hores a la setmana. Però ara la volen reduir només a una hora a la setmana.
En el bloc es queixen de que només una hora es molt poc ja que els nens necessiten aquestes hores per moure’s i millorar el seu desenvolupament, però es veu que en el decret ja esta escrit aquesta reducció, i tan pares com mestres, i fins i tot la generalitat no esta d’acord amb aquesta reducció d’hores de l’educació física.
Desprès d’haver-me estat llegit tota la “noticia”, m’he quedat sorpresa ja que no sabia res de que anaven a reduir les hores d’educació física a primària i que només serien sessions d’una hora a la setmana.
Em sembla molt malament, ja que l’educació física també és important pel aprenentatge del nen/a, i l’ajuda a tot el seu desenvolupament. A part de tot això la nostre societat pateix molt d’obesitat i si no incrementem l’educació física des de petits, no podrem ajudar a parar l’obesitat i que els infants tinguin interès per fer exercici físic.
I com volen que el professor d’educació física faixi la seva programació en només una hora? Ja que hem de pensar que en una hora per setmana, l’educador no podrà potenciar el desenvolupament del infant de la mateixa manera que ho feia abans.
Si voleu veure el bloc i llegir-lo , feu click aquí.
En el bloc es queixen de que només una hora es molt poc ja que els nens necessiten aquestes hores per moure’s i millorar el seu desenvolupament, però es veu que en el decret ja esta escrit aquesta reducció, i tan pares com mestres, i fins i tot la generalitat no esta d’acord amb aquesta reducció d’hores de l’educació física.
Desprès d’haver-me estat llegit tota la “noticia”, m’he quedat sorpresa ja que no sabia res de que anaven a reduir les hores d’educació física a primària i que només serien sessions d’una hora a la setmana.
Em sembla molt malament, ja que l’educació física també és important pel aprenentatge del nen/a, i l’ajuda a tot el seu desenvolupament. A part de tot això la nostre societat pateix molt d’obesitat i si no incrementem l’educació física des de petits, no podrem ajudar a parar l’obesitat i que els infants tinguin interès per fer exercici físic.
I com volen que el professor d’educació física faixi la seva programació en només una hora? Ja que hem de pensar que en una hora per setmana, l’educador no podrà potenciar el desenvolupament del infant de la mateixa manera que ho feia abans.
Si voleu veure el bloc i llegir-lo , feu click aquí.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Psicomotricitat amb nens de quatre anys?
Hem trobat un atricle, que es troba dirigit als pares d'una classe d'infants en el que els expliquen com són les sessions de psicomotricitat dels seus fills. Bé, no podria estar més en desacord amb aquesta manera de fer.
D'una banda, presenten la psicomotricitat, tal i com hem comentat en entrades anteriors, com a una tècnica força innovadora. Gran error! Fa molt d'anys que es porta a terme i ja està una mica antiqüada. D'altra banda, estem parlant d'infants de P-4, per tant es tracta d'un grup de nens de quatre i cinc anys que poden fer molt més pel seu cos. Es troben en una etapa de descobriment, d'autosuperació i és en aquesta on hem d'extreure el màxim profit de les seves capacitats. Si un infant de quatre anys no pot còrrer, saltar i jugar, qui ha de poder?
No es tracta de fer ara que els més petits es vegin sotmessos a taules de gimnàstica, però si de visualitzar-los com a un tot, i educar-los com a tal. Som nosaltres, els adults, els principals encarregats de fer que els nostres infants tinguin un entorn ric on poder gaudir dels petits reptes, que per supossat poden assolir, de manera quotidiana.
Amb tot aixó no vull dir que la psicomotricitat sigui negativa per a ells, sinó que senzillament, es queda curta. Si no és aquest moment el més adient per engrescar als infants a gaudir del moviment, quan ho serà?
Si vols veure la notícia , fes clic aquí
D'una banda, presenten la psicomotricitat, tal i com hem comentat en entrades anteriors, com a una tècnica força innovadora. Gran error! Fa molt d'anys que es porta a terme i ja està una mica antiqüada. D'altra banda, estem parlant d'infants de P-4, per tant es tracta d'un grup de nens de quatre i cinc anys que poden fer molt més pel seu cos. Es troben en una etapa de descobriment, d'autosuperació i és en aquesta on hem d'extreure el màxim profit de les seves capacitats. Si un infant de quatre anys no pot còrrer, saltar i jugar, qui ha de poder?
No es tracta de fer ara que els més petits es vegin sotmessos a taules de gimnàstica, però si de visualitzar-los com a un tot, i educar-los com a tal. Som nosaltres, els adults, els principals encarregats de fer que els nostres infants tinguin un entorn ric on poder gaudir dels petits reptes, que per supossat poden assolir, de manera quotidiana.
Amb tot aixó no vull dir que la psicomotricitat sigui negativa per a ells, sinó que senzillament, es queda curta. Si no és aquest moment el més adient per engrescar als infants a gaudir del moviment, quan ho serà?
Si vols veure la notícia , fes clic aquí
L'educació física engloba tot
Educació física. Amb aquesta opció, trobo que hi podem obtenir molt més objectius i que aprofitem més al màxim les capacitats que aconseguim, amb els nens i a traves de l'educació, un punt molt important a tenir en compte.
Com ja han comentat els meus companys, la psicomotricitat és una part que es troba dintre de l'educació física.
És una corrent que va sorgir fa molts anys, per la reeducació dels malalts mentals i discapacitats.
Per això trobo que no hem de separar la part física amb l’educació de la persona.
Com ja han comentat els meus companys, la psicomotricitat és una part que es troba dintre de l'educació física.
És una corrent que va sorgir fa molts anys, per la reeducació dels malalts mentals i discapacitats.
Per això trobo que no hem de separar la part física amb l’educació de la persona.
Psicomotricitat, antiqüada o innovadora?
En parlar de la Psicomotricitat resulta inevitable pensar que es tracta d’una tècnica força innovadora i actual. El fet de que separi psico (ment) i motricitat (moviment) sona molt bé. Doncs cal aclarir que la psicomotricitat va sorgir a França a principis dels anys seixanta, quan el model educatiu era diferent.
Actualment i amb la Reforma de la LOGSE de l’any 1990, s’ha construït un paradigma constructivista on es contempla a l’individu com a un tot. No es tracta d’educar la ment i el cos, de manera aïllada sinó que es tracta d’educar l’individu a través de: de la música, de les matemàtiques, de la llengua i educar a través de l’educació física.
És l’educació física la que contempla l’individu com a un tot i afavoreix al màxim el desenvolupament de les seves capacitats. Per tant, que penseu? La Psicomotricitat és una tècnica innovadora i revolucionària? O pel contrari, hem de fer un canvi en la nostra mentalitat?
*Sara .L*
Actualment i amb la Reforma de la LOGSE de l’any 1990, s’ha construït un paradigma constructivista on es contempla a l’individu com a un tot. No es tracta d’educar la ment i el cos, de manera aïllada sinó que es tracta d’educar l’individu a través de: de la música, de les matemàtiques, de la llengua i educar a través de l’educació física.
És l’educació física la que contempla l’individu com a un tot i afavoreix al màxim el desenvolupament de les seves capacitats. Per tant, que penseu? La Psicomotricitat és una tècnica innovadora i revolucionària? O pel contrari, hem de fer un canvi en la nostra mentalitat?
*Sara .L*
Eliminem la psicomotricitat?
Avui en dia molta gent separa l’educació física de la psicomotricitat, ja que entenen com educació física fer esport. Avanç si que era així per això va sortir el tema de la psicomotricitat ja que pels nens més petits fer educació física no era adequat per la seva edat.
Però avui en dia, tot això a canviat ja que l’educació física no és només fer esport, sinó que és treballar tots els moviments del cos i de la ment, sense separar-ho com feien fa uns anys.
Per tant, des de el meu punt de vista jo ja no separaria la psicomotricitat de l’educació física, sinó que eliminaria la psicomotricitat ja que l’educació física ja complex amb tots els requisits que tenia anteriorment la psicomotricitat.
I l’educació física que es fa actualment ja aprofita i té en compte totes les capacitats bàsiques que necessita l’infant pel seu bon desenvolupament, i sobretot no separa ,com feien anteriorment, el cos i la ment; sinó que ho treballa conjuntament.
En conclusió, no creieu que això de separar educació física i la psicomotricitat, desprès de tots els canvis que n’hi hagut, és un error, i que seria millor eliminar la psicomotricitat?
Però avui en dia, tot això a canviat ja que l’educació física no és només fer esport, sinó que és treballar tots els moviments del cos i de la ment, sense separar-ho com feien fa uns anys.
Per tant, des de el meu punt de vista jo ja no separaria la psicomotricitat de l’educació física, sinó que eliminaria la psicomotricitat ja que l’educació física ja complex amb tots els requisits que tenia anteriorment la psicomotricitat.
I l’educació física que es fa actualment ja aprofita i té en compte totes les capacitats bàsiques que necessita l’infant pel seu bon desenvolupament, i sobretot no separa ,com feien anteriorment, el cos i la ment; sinó que ho treballa conjuntament.
En conclusió, no creieu que això de separar educació física i la psicomotricitat, desprès de tots els canvis que n’hi hagut, és un error, i que seria millor eliminar la psicomotricitat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)